Gallina Blanca presenta...

[Publicitat]

Post patrocinat per Gallina Blanca.

[Fi de la publicitat]

Bé, tot i que portava uns dies sense escriure res, crec que ara és un bon moment per treure un post que tenia guardat des de fa temps: concretament des del 13 de novembre.

I com és que tant de temps? Doncs perquè aquest post és una mica diferent dels demés en el sentit que més aviat es tracta d'un reportatge fotogràfic sobre l'evolució del procés de descomposició d'una sopa Gallina Blanca. Sí, ho heu llegit bé.

Els protagonistes d'aquest post doncs, són els següents:

• Un Habitant del Frikadero de cuyo nombre no quiero acordarme amb memòria volàtil (com les calculadores solars).


• Un sobre de sopa instantània Gallina Blanca com aquests:
  
  
  

I ja està! Ara només cal posar a bullir l'aigua, tirar-hi el sobre, menjar-se el resultat i aquí no ha passat res!

Clar que tot hagués estat més fàcil si no hagués passat això:



Que sí, que sí, que són coses que passen, cap problema!

Però clar, quan l'endemà continues trobant-te la mateixa taca, l'endemà següent també, i l'altre, i l'altre... al final ja li agafes carinyo i mira, 6 mesos després encara continua amb nosaltres!

Total, que vaig agafar la càmera i cada dia li feia una foto per anar-ne veient l'evolució. Amb el temps he fet 100 fotos (1 foto per dia, però al final me'n vaig cansar) i les anava comentant.
Així doncs, que si voleu seguir l'evolució i llegir els comentaris sucosos (i mai millor dit) d'algunes de les fotos, ja podeu fer clic a l'àlbum complert, en exclusiva per a la comunitat del Frikadero!

Que comenci l'espectacle!!! I bon profit!

Gallina Blanca

Okonomiyaki

Ja que fa temps que no sabem res de nuestro gran amigo Nobu (havia de venir a Barcelona aquest hivern però es veu que el metge li ha desaconsellat viatjar) parlaré una mica d'ell.

Molta gent ens preguntava i ens pregunta per què, després de tot el que expliquem, el vam tenir tan temps al Frikadero. I la resposta és senzilla: perquè tot i les diàries borratxeres, les bronques, i els vergonyosos espectacles als que ens ficava (com a mínim hi havia un bar on el coneixien i havia hagut de demanar perdó als cambers per la borratxera de la nit anterior), cuinava i fregava.

El que passa és que ja cap al final de la seva estada al Frikadero, ni cuinava ni fregava. Una pena, perquè no tenia preu veure'l a les 8 del matí fent flexions davant de la tele veient Hatori el ninja (ell li deia Hatoriko) moments abans de passar l'aspirador. I els plats que feia (es veu que havia sigut cuiner) estaven de conya.
De vegades els Habitants del Frikadero li demanàvem que ens fes un plat molt senzill (al Japó es menja a diari) però molt bo: l'Okonomiyaki.

En honor a la veritat val a dir que abans de conèixer-lo no havia menjat res de cuina japonesa, així que puc dir que gràcies a ell m'hi vaig aficionar. I ara cada cop que vaig a un restaurant japonès pregunto si tenen okonomiyaki, cosa que només he trobat a un restaurant.

Així que quan avui, de casualitat he trobat aquest enllaç on explica com fer-lo, se m'ha quedat aquesta cara:



Un dia d'aquests compraré els ingredients, em lligaré una cinta al cap, em posaré un parell de ganivets al cinturó i en preparé un. Estigueu atents que les fotos de l'espectacle segur que són humiliants!

Per cert, uns restaurants japonesos a Barcelona plenament recomanables:

• Senba Zuru (pots demanar sopar tranquil·lament a un dels seus tatamis sense recàrrec. Zona Sagrada Família.


• Teppan-ya: dels mateixos amos que l'anterior, restaurant recentment obert on pots menjar a la barra on fan el menjar, amb els cuiners fent mil i una parides (o espectacle) amb el menjar. 934464350. Zona Sagrada Família


• Hanagin: buffet lliure japonès on pots menjar tan com puguis. Més de 100 plats a escollir, tots cuinats a la vista i molt bons. Zona Enric Granados/Provença.

Taller de cuina al Frikadero

Ara que ja ve el bon temps, és moment de proposar el Primer Taller de Cuina del Frikadero, que res tindrà a veure amb l'anterior recepta de cuina.
Si primer ens informàvem sobre una cervesa de lliure distribució (és a dir, opensource), amb recepta inclosa i més tard ens explicaven com fer cervesa usant una cafetera, ara els toca el torn als polos de Guinness.



A l'estiu res millor que, per passar una mica la calor, assaborir un polo com aquest:

Les instruccions complertes estan (en anglès) a www.lucaswolfen.co.uk (les imatges han petat, però amb l'anterior us en fareu una idea).
Ideal per acompanyar el sorbet de síndria al whisky (del que en publicaré la recepta quan en tingui fotos).

Habemus papam?

Us explicaré un secret, fildels lectors (noti's el sarcasme), que he descobert per casualitat. Ara que s'està parlant tant del cònclave (del llatí cum clave, que vol dir amb clau, fent referència a que el procés d'elecció de papa es realitza a porta tancada). Com ja sabeu, l'humil poble s'assabenta del resultat del cònclave segons si per la xemeneia del Vaticà surt fum de color blanc (fumata bianca) o negre (fumata nera). Per si us han explicat que la fumata negra es fa cremant les paperetes de la votació amb palla humida, jo us ho desmentiré.

La fumata negra -i ho dic perquè al Frikadero ho hem pogut comprovar- es fa només fent una hamburguesa de l'Àrea de Guissona a la graella, i sinó pregunteu-ho als veïns.
Si el vi representa la sang de Crist (per això no en puc beure?), l'hamburguesa en representarà el cos? Bé, són preguntes que queden a l'aire.


Com serà el proper papa?

Salses from the Frikadero

Estrenem una nova secció (potser fins i tot també acabi aquí) de cuina.
En aquest cas, us dono la recepta d'una salsa feta per mi, amb ingredients del sud del Mediterrani, a veure si algú s'atreveix a prepar-la.

Ingredients (màx. 2 persones):

• 1 iogurt natural (sense sucre)


• 100 gr de nous pelades (o les peles tu, m'és igual)


• mel (una miqueta)


• oli d'oliva


• curri


• menta (se m'acaba d'acudir ara, pot quedar-hi bé)

Preparació:

• 
  Es posa el iogurt en un bol, i es va remenant amb una cullereta fins que quedi líquid: serà la base de la salsa.


• Mentrestant, es posa una miqueta d'oli en una paella perquè es vagi escalfant.


• Un cop l'oli estigui calent (que no fumegi), hi abocarem una miqueta de mel, que es vagi caramelitzant.


• En aquest punt, posarem les nous trossejades amb la mel, perquè en vagin agafant el gust dolç.


• Les nous no s'han d'estar massa al foc: mentre hi siguin, s'afegeix una mica de curri (aprox. una cullerada de postre) al iogurt, i es va remenant fins que no es vegi però sí s'olori.


• Ja finalment, es poden posar les nous amb el iogurt, i barrejar-ho una mica. En aquest punt és quan s'hi podria posar una miqueta de menta.

Ahir vaig fer aquesta salsa una mica més complerta, posant-hi també una mica de llom de porc a la brasa, tallat a daus. És també una opció.

Ala, doncs la salsa ja està feta. Es pot fer servir per pasta o per amanides... i si li poseu molta mel, fins i tot la podreu aprofitar com a selladora ;)

Vagi de gust!